Projectes d'astrofotografia: les joguines dels grans.
Una vegada algú em va dir que els nens tenen tres classes de joguines. Les que els hi comprem, les que s'imaginen i les que es fan ells mateixos. Les joguines que els comprem els duren poca estona, se'n cansen, en volen més i no saben treure'ls profit. Quan se'n cansen, hi juguen imaginant-se que són un altre cosa, com un cotxe que fa d'avió o una nina que de cop i volta és el drac dolent que ataca als pobres animals de goma. . Les joguines que es fan ells mateixos són les més senzilles, però les més estimades. Un tronc que és una espasa o un cubell de plàstic que fa de casc. Qui no ha vist mai un nen sobre d'una escombra imaginant-se que és un cavall?
En aquesta pàgina vull compartir el que per mi significa realment el món de l'astrofotografia. M'agrada fer fotografies, i tant!. Però sobretot el que més m'agrada és construir els aparells per poder fer-les. El telescopi, la muntura, la càmera si és possible, i fins i tot el lloc.
La meva afició per l'astronomia ha estat sempre centrada en la fotografia de cel profund. Vaig començar fent una càmera refrigerada CookBook 245 a l'any 1996, quan ni tan sols encara tenia telescopi!. Gràcies a l'ajuda del meu pare, que em va fer tota la part mecànica, la càmera va veure la primera llum en un telescopi C8 d'en Rafel Serres, a Terrassa. Després vaig decidir que necessitava tenir el meu propi telescopi, però com que anava molt curt de pressupost, em vaig adaptar un Newton 8"F6 que havíem comprat l'any 1985 per veure el cometa Haley. Només podia fer exposicions de 10 segons sense que hi hagués moviment, de manera que vaig construir una plataforma altazimutal basada en el model del Mel Bartels. Quins anys!. Ara ja podia fer fins a 30 segons d'exposició, i ara la limitació ja no estava en el moviment, sinó en la rotació de camp. Més endavant, cap a l'any 2004, em vaig comprar una Nikon D70 , i vaig trigar molt poc en desmuntar-la per extreure'n el filtre de bloqueig de infraroig (compatibilitzant-la amb l'ús familiar). Però continuava amb la mateixa limitació de rotació de camp, i a sobre la càmera és molt menys sensible que l'antiga CookBook 245. De manera que em vaig posar "manos a la obra" i em vaig passar un estiu sencer davant del ProEngeneer dissenyant una muntura equatorial alemanya basada en una còpia de la Bisque Paramount. Un any després la muntura estava en ple funcionament i amb un rendiment excepcional. Però Déu n'hi do!, la muntura pesa més de 150Kg, i em costa molt de moure-la. Així que em vaig animar i a l'any 2006 (l'any que va néixer el meu primer fill), vaig començar la casa per la taulada i em vaig fer una cúpula de 3 metres per posar tot material a aixopluc. La cúpula a hores d'ara encara està esperant que li faci el "gairtu", doncs els senyors de l'ajuntament sembla que no hi acaben d'estar d'acord. A sobre d'aquesta muntura hi vaig posar el Newton, i llavors és quan van aparèixer els problemes de qualitat òptica associats a un telescopi basat en aquest disseny. Vaig comprar un Intes MK-69, que té una correcció de camp molt bona, però necessites una paciència de cal ample per que és molt lent. Així que cap a l'any 2010 em vaig posar a dissenyar el meu propi astrògraf 8"F3 basat en un Newton corregit. Ara sí que aquest funciona bé!. I tant bé que ja estic projectant la versió gran, el 16"F3.
