Abans de l'any 1993 havia estat fent astrofotografia química amb pel·lícules hipersensibilitzades, com s'havia fet sempre fins aleshores. Havia de preparar la pel·lícula a casa, anar a fer la fotografia a la muntanya, i al tornar a les 5 de la nit posar-me a revelar el negatiu. El primer cop que vaig veure una imatge digital va ser en una conferència de l'agrupació astronòmica de Sabadell, en la qual presentaven una Sbig ST4. Em vaig quedar amb la boca oberta i vaig veure clar que havia d'abandonar la pel·lícula química. Però noi, qui es podia permetre comprar una ST4 amb 20 anys d'edat?.
Llavors em va caure a les mans el llibre CookBook, que descriu com fer-se una CCD refrigerada basada en un sensor de baix cost. Amb l'ajuda del meu pare, que em va fer tota la part mecànica, i amb una mica de paciència amb l'electrònica, l'any 1996 la CookBook245 veia la primera llum.
La càmera no és que sigui cap meravella comparada amb el que corre avui en dia, però eren els inicis de la era digital i l'experiència de construir-me un CCD va ser molt gratificant. Aleshores encara no tenia telescopi. algunes de les fotografies les vaig fer amb un trípode i un objectiu fotogràfic, amb un telescopi newton de 100 mm F10 de l'Agrupació Astronòmica de Terrassa, i la majoria amb la gran ajuda de Rafel Serres, de Terrassa, que aleshores era per mi el millor astrofotògraf que havia conegut.
