Quin telescopi haig de tenir?. El més gran de tots, però potser no el podré aprofitar per que la muntura no me l'aguanta, i tampoc la meva esquena. I el que dóna més resolució, o el que dóna més camp?. Però si vull resolució la focal és molt llarga i llavors necessito un camp corregit molt gran.
Són moltes les preguntes que se't plantegen a l'hora d'escollir un telescopi. A més, la web està infectada de gent que fa servir RC's de 500 mm de diàmetre amb imatges espectaculars. Però us heu preguntat mai on el tenen ubicat?, i els heu preguntat mai quina inversió han fet per tenir el material que tenen?.
Fins fa poc jo feia servir un Intes MK-69, que està prou bé però és massa lent pel meu gust. Si vols un camp molt gran, llavors cal la CCD que utilitzis sigui el més gran possible, però llavors el camp que has de corregir també ha de ser molt gran. Això, inequívocament porta a dissenys de telescopis amb correccions de 50 mm o més, com el CDK (Corrected Dall Kirham), el RC (Ritchey Cheretien) o el clàssic Cassegrain. Tots ells donen correccions de camp de fins a 60 mm, però solen ser de relació focal llarga (F8 o més). Veureu a la web que la majoria de la gent fent sevir aquests telescopis inverteixen més de 10 hores per objecte, o més de tres nits, i alguns d'ells fins a 5 ó 6 nits. Les imatges que fan estan molt bé, però jo sóc dels que vol dedicar una nit a un objecte, i si és possible, a dos. Amb aquestes correccions tant bones es poden fer servir CCDs de gran format, com el KAF11000 o el KAF16000. Lo més bo d'aquests xips tant grans és que al final divideixes la imatge a la meitat i en aquest procés és quan realment la imatge es veu molt bé.
Però li podem donar la volta a la truita?. Jo crec que sí. Partim primer de quin cel tenim. En el millor dels casos tindrem un cel entre 1" i 2" de visibilitat (seeing). I lo més normal és que la visibilitat estigui entre 2" i 3". Aquest és el límit real, i per tant hem d'optimitzar la parella telescopi-CCD en funció d'aquest límit. Si volem cels millors hem de pujar a muntanyes molt altes, com fan els professionals. I si volem maximitzar camp/resolució, llavors hem d'escollir una CCD que tingui el número màxim de pixels i a l'hora el pixel més petit i més sensible possible. Existeix?. Sí, des de fa poc. Es diu KAF8300. És el xip amb el píxel més petit i el màxim número de pixels que hi ha al mercat (a part dels professionals). Hi ha diversos fabricant que utilitzen aquest xip, i si el telescopi està dissenyat d'acord amb les especificacions d'aquest xip, el resultat és tant bo com d'altres parelles molt més cares.
El KAF8300 té un pixel de 5.4 micres. Per mostrejar correctament les estrelles, cal que el "spot" de resolució estigui mostrejat per dos píxels. Això s'anomena teorema de Nyquist, i creieu-me, s'ha de respectar. En el pitjor dels casos tindrem cels de 4" i en els millors en promig de 2". Així, cal que un pixel de 5.4 micres mostregi 2" i 1" respectivament fent servir una focal de 600mm i 1200 mm respectivament (aproximadament). Focals més llargues, o pixels més grosos que mostregin per sota d'això fan que al final la imatge es vegui més grossa, però igual de malament (matemàticament ampliar una imatge a base de fer focals més llargues sense mai augmentar la resolució, que ja ve limitada pel seeing, equival a fer un zoom bicúbic, i el Photoshop això ho fa molt bé). Com que el KAF8300 té una diagonal de 22 mm, cal que el camp corregit sigui aquest, o una mica més gran. I respecte a la velocitat?. Un telescopi ràpid és per definició un F4 o menys. Hi ha els dissenys de Ricardi Honders, però són astronòmicament intocables, i els delta-graph de Astrosysteme, també intocables. L'alternativa més econòmica, però a l'hora una de les millors, és un disseny clàssic de Newton amb un corrector de camp. Hi ha diversos correctors, com el famós Baader MPCC, o el Televue Paracorr, que és una mica millor, però tots dos donen un "spot" que treballa molt millor amb CCDs de 9 micres de mida de píxel. Recordem que un pixel de 5.4 micres demana una correcció òptica suprema, és molt exigent. També hi ha els correctors tipus Wynne, que els comercialitzen diverses cases, com Orion Optics, Astrosysteme, Ago Optical, Dream Telescopes, etc. Tots ells donen una correcció de camp suficient i una excel·lent correcció difractiva propera al límit de difracció teòric. Això sí, cal que el mirall principal acompanyi.
En el meu cas vaig decidir fer un astrògraf 8"F3. El mirall primari el vaig encarregar a Orion Optics UK. És un mirall a mida, doncs OO fa de manera estàndard 8"F4 .5, i jo el volia 8"F4. El mirall té molta qualitat, els tractaments d'augment de reflectivitat Hilux, i un error de forma que dóna un índex d'Strelth de 0.995 (l'índex d'strelth indica quanta energia queda encerclada a dins d'una cel.la difractiva. Si el mirall està perfecte, aquest valor val 1.0). Per baixar la relació focal a F3 faig servir un corrector/reductor 0.73X de Astrosysteme, que el comercialitza formalment, però que estan dissenyats originàriament per Philipp Keller. El corrector és de 2" i permet un camp corregit de 27 mm. La resta del telescopi és més o menys normal.
